El nou Sabadell
–Un moment, Jaumet! Jo també vull venir. És el meu millor amic –va dir amb els ulls plorosos, preocupada.
–D’acord, pots venir. Però amb una condició: m’has de deixar veure Sabadell –li contestà el nen.
–Fet. Però mentre mirem la ciutat també busquem el colom.
Així doncs, tots dos van obrir les portes del museu per primera vegada en gairebé un segle. Quina aventura els esperava!
En Jaumet i la Nena del colom blau van sortir escopetejats pels carrers de Sabadell. La gent els mirava fixament…, potser era perquè els reconeixien o potser perquè s’estaven saltant tots els semàfors de la ciutat, ja que no tenien ni idea de què significaven aquells llums vermells i verds. Estaven ben estranyats amb tot el que tenien al voltant, els semblava que fossin en un altre planeta! –On són els cavalls i els carruatges? –van pensar alhora, recordant els antics mitjans de transport que havien conegut.
–Quins animals metàl·lics més ràpids i sorollosos! –exclamà en Jaumet, mentre un munt de cotxes els esquivaven a cops de volant entre renecs dels conductors.
I és que els dos vailets creuaven sense mirar els carrers, estaven molt capficats a trobar l’ocell. De cop i volta, després de voltar una bona estona pels voltants del museu, van decidir entrar en una gran biblioteca anomenada Vapor Badia. Era molt gran, a vessar de llibres i amb un sostre que semblava estar a molts metres de terra. Van començar a pujar per les prestatgeries tot buscant el colom blau.
–Colom blau, on ets?!
La gent s’estranyava molt d’aquest mal comportament i la bibliotecària els va començar a perseguir pertot arreu fent “shhhhhht” durant una bona estona. Per sort no els va atrapar, i després d’haver rebuscat per cada racó de la biblioteca van sortir corrents en direcció a l’Ajuntament. L’alcalde potser els ajudaria amb aquest assumpte tan seriós.
Mentre anaven caminant pel carrer de Tres Creus, van sentir el crit d’una senyora: –Quin fàstic!
En Jaumet i la Nena del colom es van girar de cop i van veure una senyora gran amb una gran caca enganxada al cap. La caca era de color blau! El colom havia deixat anar una gran tifa aèria sobre la pobra dona! Els dos nens van mirar cap el cel per veure per on anava… Era allà! Sobre un fanal! Com el podrien atrapar?
Aleshores en Jaumet, que de tota la vida havia estat casteller, va tenir la brillant idea d’intentar fer un castell fins arribar a dalt del fanal. Primer en Jaumet, després la senyora de la caca, que molt amablement es va oferir a ajudar-los, després la Nena del colom..., i quan estaven a punt a punt d’arribar-hi... el colom va aixecar el vol i es va escapar! S’havia espantat, el pobre!
El van veure sobrevolar la Rambla, mentre la gent l’intentava caçar. Un colom blau devia ser de molt de valor, pensaven. Segur que els en donarien molts diners al circ… Però en Jaumet i la Nena, la seva amiga, ho impedirien atrapant-lo primer.
Tot baixant corrents per la Rambla, perseguint l’ocell, van passar pel costat d’un gran cinema: era l’Imperial! Ostres, com havia canviat! Que diferent i nou, van pensar els dos amics. Hi ha coses de Sabadell que potser no han canviat tant, no? Però no era el moment d’anar a veure pel·lícules..., que el colom volava molt ràpid i el perdrien de vista!
De cop i volta, van veure com l’animal girava bruscament en direcció cap al Museu d’Art. Hi estava tornant de tan espantat com estava. Va tornar a entrar pel mateix lloc per on s’havia escapat: per la finestra. El Jaumet i la Nena del colom van entrar per la porta i van veure el recepcionista lligat a la cadira, amb la boca tapada amb cinta americana. Tot plegat molt estrany..., però ells seguien pensant a recuperar el colom blau.
Van entrar en una petita cabina metàl·lica, i de sobte les portes es van tancar darrere seu. Era una trampa? Què estava passant?
–Prem un d’aquests botons, Jaumet, a veure què passa! –va cridar una mica espantada la Nena del colom.
–Però quin número?! –va contestar-li en Jaumet, també confós.
–El que estigui més amunt, a veure què passa.
I de cop es van començar a moure ràpidament cap amunt fins que l’estranya habitació metàl·lica es va parar amb un lleuger sotrac. Les portes es van obrir de bat a bat..., i quina va ser la seva sorpresa? Tres encaputxats, completament vestits de negre i amb ulleres de sol estaven carregant els quadres dins grans bosses. En Jaumet i la Nena van veure com el pobre colom, espantat, s’havia tornat a ficar dins el quadre. Un quadre que s’emportaven els lladres! Però on eren els seus amics?
–Marrecs, pst! Aquí, aquí! –van sentir els nens, amagats darrere d’una porta perquè els lladres no els veiessin.
–Ho hem vist tot, i hem sentit tot el que deien els lladres –els va xiuxiuejar el senyor Crehueras, ajupit darrere d’un gran gerro. En fila, també ajupits darrere el senyor Crehueras, hi havia la resta d’amics del Museu d’Art: la Josefina, la noia d’esquena llegint...
–Però, i la senyora Frou-Frou? –va preguntar molt preocupat en Jaumet, a qui per primera vegada en anys se’l veia espantat. A la senyora Frou-Frou no se la veia enlloc.
–Nens, com ja sabeu, la senyora Frou-Frou és molt fràgil d’ossos… i no ha tingut temps ni forces per sortir del quadre abans que els lladres l’atrapessin –els va dir el senyor Crehueras, amb veu serena. Darrere seu, la Josefina acariciava el cap de la nena del llibre per calmar-la–. Nosaltres ens hem pogut amagar quan els hem sentit pujar.
–I el meu pobre colom?! –afegí la Nena, agafant amb força la màniga d’en Jaumet.
El senyor Crehueras va respirar profundament, va mirar els seus amics als ulls i els va dir amb la major tranquil·litat que li va ser possible:
–Nens, els hem de salvar. Al colom i a la senyora Frou-Frou. I ho hem de fer immediatament.
FI
Autors del capítol 2:
Som els alumnes de 5è A del Col·legi Jesús Salvador. Hem recollit el que va escriure l’Anna Fité i hem intentat escriure un nus entretingut i divertit per poder ajudar a en Jaumet i la nena del colom a trobar el seu amic amb ales.
Tota la feina l’hem fet conjuntament durant les classes de Taller de llengua, que tenim els dimarts després del pati.
Esperem que us agradi i que pugueu fer un desenllaç ben maco per aquesta història tan saballuda!
Moltes abraçades,
La classe de 5è A del Col·legi Jesús Salvador de Sabadell.
 |
| Alumnes de 5è A del Col·legi Jesús Salvador |
Andrea Aguilar, Francisco Javier Álvarez, Ignacio Nicolás Arancibia, Isaac Argomedo, Mireia Blanco, Hassan Boutaleb, Xavier Cabeza, Daniela Candini, Maximo Fernando Cantero, Martina Carceller, Helena Civil, Alba Coca, Divina Cortés, Laia Dubà, Pablo Escobar, Alejandro González, Ainoa Jiménez, Ariadna Martín, Alejandra Nidriotakis, Guillem Oliva, Geancarlo Paredes, Nicole Pérez, Víctor Reig, Pol Reina, Elena Santiago, Guillem Simón, Carla Valenzuela, Javier Villaverde, Meng Xiang Wang
Mestre: Nil Carreras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada